Propiorecepció (Terme temàtic)

GEC (en línia), 18 maig 2015 (propioceptiu -iva. Propioreceptiu; propioreceptiu -iva: Que rep l’apreciació de la posició, de l’equilibri i de llurs canvis en el sistema muscular, especialment en la locomoció; propioreceptor: Cadascun dels receptors sensorials somàtics situats en la profunditat dels teixits, en relació amb els músculs, els tendons i les articulacions ... part del sistema propioreceptiu regulador de l’activitat dels músculs somàtics. Transmeten als centres ...)

LCSH (enc.: Proprioception)

TERMCAT (ca propiocepció, n f es propiocepción, n f en proprioception, n ; ca propiorecepció, n f es propiocepción fr proprioception en proprioception Psicologia evolutiva> Percepció de la posició del cos i de les seves parts, de les contraccions musculars i dels moviments; ca propioceptor, n m ca propioreceptor, n m es propioceptor en proprioceptor Neurofisiologia cel·lular i de sistemes> Receptor sensorial que detecta els canvis de contracció muscular, la posició dels ossos a les articulacions i el grau de tensió de les zones cutànies, i que informa sobre la posició i el moviment del cos.)

Viquipèdia, 18 maig 2015 (Propiorecepció: La propiorecepció [1] és el sentit que indica a l'organisme de la posició dels músculs, és la capacitat de sentir la posició relativa de parts corporals contigües. La propiorecepció regula la direcció i rang de moviment, permet reaccions i respostes automàtiques, intervé en el desenvolupament de l'esquema corporal i en la relació d'aquest amb l'espai, sustentant l'acció motriu planificada. Altres funcions en què actua amb més autonomia són el control de l'equilibri, la coordinació d'ambdós costats del cos, el manteniment del nivell d'alerta del sistema nerviós central i la influència en el desenvolupament emocional i del comportament...)

LEMAC, 29.10.2018